El Col·legi

L'Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de València (ICPV) és una corporació de dret públic de caràcter professional, emparada per la Llei, reconeguda per l'Estat i la Comunitat Autònoma, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les finalitats primordials, segons la Llei 2/1974 de 13 de febrer de Col·legis Professionals, Estatut General dels Procuradors dels Tribunals d'Espanya i el propi Estatut col·legial.

El col·legi està constituït per tots els col·legiats actuals en exercici i pels que havent exercit la professió hagen causat baixa continuant com no exercents, així com els que vagen incorporant-se al mateix, i reunisquen les condicions exigides per les disposicions legals i estatutàries vigents.

Composició actual de la Junta de Govern

BREU HISTÒRIA DE L'IL·LUSTRE COL·LEGI DE PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE VALÈNCIA

El Procurador s'incorpora a la vida judicial valenciana davall la normativa legal que li dedica el Rei Jaume I, fundador del nostre Regne.

No hi ha notícies anteriors a l'any 1.239 sobre els Procuradors. En tal any el Rei D. Jaume organitza la Cúria o Cort, com a ens judicial i administratiu de la ciutat.

Segons els Furs, es considera capaç per a poder ser Procurador dels Tribunals, als majors de 21 anys. Es considera Ofici d'hòmens la defensa i procura d'altres i no és ofici de dones. La dona no pot ser Procurador si no és per si mateixa o per son pare o mare, si no tingueren altres persones que demanen per ells. Tots els hòmens poden ser defesos tant en pleits civils com en pleits criminals i donar raons de la seua absència per Procuradors suficients. Aquell que donara en distints temps dos Procuradors, quan dóna o fa l'últim, queda revocat el primer . Qui anara instituït Procurador per algú, després d'haver rebut la procura, està obligat a seguir la causa fins a la sentència definitiva i queda obligat a apel·lar, però no està obligat a seguir la causa de l'apel·lació contra la seua voluntat, a menys que aquell que li va anomenar procurador li haguera ordenat que apel·lara i seguira l'apel·lació. Procurador, segons la legislació foral no és un títol sinó un ofici. Quant a les retribucions previstes, es fixa que el Procurador que haja intervingut no pot taxar més de 500 sous. El salari o remuneració es podria fixar de dos modes: una quantitat pel total del procediment o un tant per any, mentres durara el pleit.

En el Segle XVIII: El Decret de 1.707 del Rei Felip V que deroga els Furs, suposa un canvi substancial en la procura. De la consideració de simple ofici, es va elevar a professió substantiva. En eixe mateix any es va constituir la Real Audiència i Canceillería i es van anomenar i van habilitar 12 persones com a Procuradors o Personeros, (expressió castellana que també s'utilitza per a designar el Procurador) per a la Real Audiència, rebent-los jurament. En principi l'Ofici de Procurador va continuar vinculat , de manera quasi exclusiva, al cos d'Escrivans. El nomenament d'un Procurador, atesa la limitació en el número establida, devia anar precedida del cessament, mort o renúncia d'un dels seus titulars., no obstant esta regla va tindre excepció quant es van crear tres noves places a causa dels molts pleits existents, si bé estos nous títols només van donar dret a succeir a la primera vacant que es produïra. A la mort d'un Procurador, els aspirants presentaven un escrit sol·licitant la vacant, les cessions de pare a fill, o entre familiars, van ser nombroses. Existia també la figura de Procurador de Pobres, per a la qual cosa es designar-vos dos places. L'any 1751 el Rei Fernando VI va crear sis places de Procuradors, a més dels existents perquè actuaren davant dels Tribunals d'Instància , per la qual cosa es van establir diferents competències per als Procuradors de la Real Audiència i per als Procuradors dels Tribunals d'instància. Per resolució del Consell de Castella de l'any 1734 es van establir sis oficis de Procurador per als Jutjats de la Ciutat de Xàtiva. L'any 1772 es va sol·licitar la creació de quatre places de Procurador per a la Ciutat d'Alzira.

En el Segle XIX: En este període i fins a l'ocupació del Regne per les tropes napoleòniques, la funció dels Procuradors va seguir la mateixa tònica i usos del segle anterior, no obstant, alguns Procuradors van haver de rebre ajudes per a viure els seus últims anys, la qual cosa ens permet calibrar que les possibilitats econòmiques de la professió eren prou baixes. En 1.825 una Cèdula va disposar que els Procuradors que hagueren rebut durant el govern constitucional el seu càrrec, haurien de traure nous títols per als seus respectius oficis prèvia censura de la seua conducta moral i política. Ja llavors es pren jurament als Procuradors amb la fórmula nova de no pertànyer ni haver pertangut a cap societat secreta, Fancomasonería, Comuners o altres enemigues del Tron i de l'Altar. La Reina Isabel II a proposta de l'Audiència procedix al nomenament d'un nou número de Procuradors i per a esta, havent de tindre el candidat els 25 anys, haver practicat durant tres anys al costat d'un Procurador i tindre capacitat per a l'exercici, acreditant-ho per mitjà d'un examen davant de dos o més Ministres del Tribunal que els proposava. Ja en 1.862 els Procuradors d'Audiència van estar presidits per un Degà, i a partir de 1.863 junt amb el Degà apareix la figura de Subdegà i Secretari.

En 1.876 es funda el Col·legi i en eixe temps exercixen davant de l'Audiència díhuit Procuradors, set d'ells de mode exclusiu i els onze restants també davant dels Jutjats.

El Col·legi de Procuradors. La Llei Orgànica del Poder Judicial de 15 de setembre de 1870 disposa que en els pobles en què hi haja Audiència, hi haurà un Col·legi de Procuradors el principal objecte del qual serà l'equitativa distribució dels càrrecs entre els que actuen davant dels Tribunals, el bon orde, el decor, la fraternitat i disciplina dels seus col·legiats.

Es preveu que els Estatuts dels Col·legis establisquen la seua organització, les condicions per a l'ingrés, les relacions dels col·legiats, les seues obligacions i correccions disciplinàries. L’ innovació més important d'esta Llei va ser la d'acabar amb el número tancat de places, obrint la possibilitat d'exercir la Procura a quants reuniren les condicions legals exigides.

El Col·legi de Procuradors es va crear el dia 9 d'octubre de 1.876, inserint nota informativa la premsa local. Les Províncies i el Mercantil Valencià..

Es va tardar 10 anys a redactar el primer Estatut que constava de 82 articles, segons el qual el Col·legi de Procuradors de València ho componen tots els individus autoritzats amb el corresponent títol segons les disposicions vigents, sent necessària l’ incorporació al Col·legi per a exercir la professió. La Junta de Govern s'elegia anualment en la segona quinzena del mes de juny i es va fixar la quota d'ingrés en 50 pessetes i la quota mensual en 2 pessetes. El Col·legi no disposava de domicili propi a l'hora de la seua creació, en 1.889 es van prendre en arrendament unes dependències del pis principal de l'antic Palau del Marqués de l'Escala en la plaça de Manises per a la seu de les reunions del Col·legi de Procuradors. En 1.907 apareix el càrrec d'oficial de Secretaria i en 1.913 es crega l'Oficial de tresoreria.

De la plaça de Manises es va traslladar la seu del Col·legi a l'edifici de l'antiga Duana, hui Palau de Justícia, situant-se en la part esquerra de l'entresòl de l'edifici.

El número de Procuradors anava en augment, fixant-se en 1.901 el número de 41 exercents. No obstant el 1.934 es dicta una impotent reforma que limita el número de Procuradors a nivell nacional, segons el cens de població. A València li corresponien 30 Procuradors, per la qual cosa van haver d'anar suprimint el nomero.

Durant el trienni 1.936-1.939, l'activitat professional dels Procuradors va fer disminuir el treball dels Procuradors. Es va crear un Comité Executiu Popular que es va fer càrrec del Col·legi. Quan va finalitzar la guerra civil es va procedir a la constitució d'una nova Junta de Govern que immediatament va intentar normalitzar la situació del Col·legi i la funció de la procuradoria.

Una àmplia perspectiva s'obri quan en 1947, es crega el Consell Nacional dels Il·lustres Col·legis de Procuradors d'Espanya, per a la total agrupació dels Procuradors, la qual cosa va fer necessària l’ incorporació al Col·legi de València dels que exercien en els Partits Judicials, però el mes destacable va ser que en cada Partit es va establir que havia d'haver-hi un Degà. L'Estatut General va deixar sense efecte la limitació del numero de Procuradors.