Justícia Gratuïta

REGULACIÓ VIGENT

Llei 1/1996, DE 10 DE GENER PUBLICADA EN EL BOE EL 12 DE GENER DE 1996. Text

FINALITAT

L'Assistència Jurídica Gratuïta és el sistema que regix a Espanya per a assegurar que la Justícia siga gratuïta per als que acrediten que no disposen de mitjans econòmics suficients, tal com establix la nostra Constitució en el seu articule 119. Als que se'ls reconega este dret podran comptar amb advocat i procurador, els honoraris del qual pagarà l'Administració. Tampoc haurà de pagar els costos dels pèrits, ni dels restants gastos que el procés judicial produïsca. Els Servicis d'Orientació Jurídica dels Col·legis d'Advocats presten assessorament als possibles interessats a sol·licitar que els siga reconegut este dret.

Poden sol·licitar i obtindre el dret d'assistència jurídica gratuïta: (art. 2)

1. Els ciutadans espanyols, els nacionals dels altres Estats membres de la Unió Europea i els estrangers que residisquen legalment a Espanya, quan acrediten insuficiència de recursos per a litigar.

2. Les Entitats Gestores i Servicis Comuns de la Seguretat Social, en tot cas.

3. Les següents persones jurídiques quan acrediten insuficiència de recursos per a litigar:

   1. Associacions d'utilitat pública, previstes en l'apartat 4t de la Llei 19/1964 de 24 de desembre reguladora de les Associacions.

   2. Fundacions inscrites en el Registre Administratiu corresponent.

REQUISITS BÀSICS

Conforme a l'article 3 LAJG es reconeixerà el dret a aquelles persones físiques els recursos e de les quals ingressos econòmics, computats anualment per tots els conceptes i per unitat familiar, no superen el doble del salari mínim interprofessional vigent en el moment d'efectuar la sol·licitud.

MODEL DE SOL·LICITUD DE JUSTÍCIA GRATUÏTA

Podran trobar-ho en les dependències de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València, en els SOJ (Servicis d'Orientació Jurídica de València)

L'Il·lustre Col·legi procedirà a la designació de procurador a instància de tots aquells justiciables que interessen, directament o indirectament, la designació d'un professional en els casos que per qualsevol motiu, bé per no conéixer Procurador, bé perquè la seua pretensió no vinga reconeguda per la LAJG, o no ser preceptiva la seua intervenció (Juí de faltes, Conciliació ,…etc.) no puga ser designat de Torn de Justícia Gratuïta.

Tots els procuradors incorporats a l'ICPV podran rebre les designacions que se li efectuen sent de caràcter obligatori i el cobrament d'honoraris caldrà reclamar-los a l'interessat per mitjà de sol·licitud de fons, expedient d'habilitació de fons o jura de comptes.

PREGUNTES MES FREQÜENTS

(Nota: les contestacions aportades en les següents preguntes, sent certes no són vinculants per a este Col·legi, només sent-ho les contestacions a les preguntes per escrit i firmades presentades davant d'este Col·legi quan són contestades individualment per escrit amb segell del Col·legi i Registre).

1. -¿ On he de presentar la sol·licitud de procurador d'ofici?
Conforme a l'art. 12 LAJG el reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta s'instarà pels sol·licitants davant del Col·legi d'Advocats del lloc en què es trobe el Jutjat o Tribunal que haja de conéixer del procés principal perquè aquell se sol·licita o davant del Jutjat del seu domicili. En este últim cas, l'òrgan judicial traslladarà de la petició al Col·legi d'Advocats territorialment competent.

2.- Pot tindre lletrat de lliure designació i sol·licitar procurador d'ofici?
No. Han de ser els dos d'ofici Lletrat i Procurador conforme a l'art. 27 LAJG " El reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta portarà amb si la designació d'advocat i, quan siga necessari, de procurador d'ofici, sense que en cap cas puguen actuar simultàniament un advocat d'ofici i un procurador lliurement triat, o viceversa". Podria donar-se la possibilitat que existisca lletrat o procurador de lliure elecció, sempre que renuncien al cobrament dels honoraris per escrit presentat davant del seu Col·legi i Jutjats o tribunal.

3.- Pot un Procurador presentar renúncia a honoraris per a representar a un familiar i com s'ha de fer?
Si. Prèviament haurà de presentar la sol·licitud de Justícia Gratuïta el justiciable junt amb l'escrit de renúncia firmat pel procurador renunciant al cobrament dels seus honoraris

4.- Tinc una empresa SL O SA puc sol·licitar Justícia Gratuïta? No, ja que en virtut de l'art. 2 LAJG no correspon al sol·licitant si és empresa amb ànim de lucre, Podrà sol·licitar-nos que li designem un Procurador del torn no subjecte a justícia gratuïta, per tant haurà d'habilitar-li de fons i atorgar apoderament.

5.- Si he sigut designat per a monitori i es transforma en un procediment ordinari o verbal he de seguir o puc excusar-me i demanar que es nom nou procurador?
No pots excusar-te, ja que la designació s'estén per al possible procediment en què es puga transformar, havent de sol·licitar-ho davant de l'ICPV que se't carregue una nova designació per al procediment verbal o ordinari sempre que no s'haja designat un nou procurador a petició de l'ICAV.

6.- He sol·licitat Justícia Gratuïta, se'm designa procurador, però este em passa minuta al·legant que la Comissió de Justícia Gratuïta m'ha denegat la sol·licitud és açò possible?.
Efectivament si, ja que les designacions que es rep són provisionals, passant a la Comissió de Justícia Gratuïta que posteriorment dictarà ofici reconeixent fermament la gratuïtat o denegant-la.

7.- El Procurador que m'ha portat la Modificació de Mesures o la Separació, pot instar el Divorci o viceversa? No. Ha de ser designat nou Procurador sol·licitant novament el benefici de justícia gratuïta

8.- Quan pot passar minuta un procurador? A tenor de l'articule 36 LAJG
A) El Procurador de la part que tinga reconegut justícia gratuïta guanya i condemna l'altra part a costes, el procurador d'ofici podrà passar minuta sempre que la condemnada no siga de justícia gratuïta, si és este el cas podrà demanar-ho per si en tres anys canvia la posició d'este. Si en la sentència que pose fi al procés haguera pronunciament sobre costes a favor de qui va obtindre el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta, deurà la part contrària abonar les costes causades en la defensa d'aquella.
B) Quan en la sentència que pose fi al procés fóra condemnat en costes qui haguera obtingut el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta o qui ho tinguera legalment reconegut, este quedarà obligat a pagar les causades en la seua defensa i les de la part contrària, si dins dels 3 anys següents a la terminació del procés vinguera a millor fortuna, quedant mentrestant interrompuda la prescripció de l'art. 1967 del Codi Civil.
C) Quan la sentència que pose fi al procés no continga exprés pronunciament en costes, vencent en el pleit el beneficiari de la justícia gratuïta, deurà este pagar honoraris dels professionals designats una vegada cobrat no excedint de la tercera part del que obté.